diumenge, 12 de gener del 2014

CÍBORGS, realitat o ficció?

Factors de protecció

Gràcies a la ciència i a les noves tecnologies el cas d’en Neil és un cas real i no de la ciència ficció. Gràcies als avenços en aquests àmbits, en Neil a dia d’avui pot identificar els colors que l’envolten.
Per altra banda, s’ha de destacar un fet molt important. Gràcies al gran creixement i desenvolupament de les noves tecnologies en els últims anys, ha permés que aquest invent es materialitzi, ja que, a dia d’avui és relativament fàcil i barat fer-nos amb una càmera digital, un sensor,..quan abans, no tothom coneixia la seva existència i tenien uns preus astronòmics.
I no ens hem d'oblidar la gran capacitat d'innovar, de crear, d'imaginar d'en Neil.
El mateix Neil manifesta que amb uns quinze dòlars es pot construir un Eyeborg, permetent-hi així l’accés a qualsevol persona.


Des de la perspectiva del Treball Social

Tot i això, en Neil s’ha trobat amb diferents barreres pel fet de portar l’Eyeborg. Ser objecte de mirades i escrutini social pel fet de dur el seu ull electrònic. S’ha trobat que no l’han deixat entrar als cinemes perquè els responsables es pensaven que enregistraria la pel·lícula. No l’han deixat entrar en supermercats perquè es pensaven què podia estar fent quelcom il·legal, i una de les coses que més li agrada és entrar als supermercats perquè allí hi troba una gran amalgama de colors. Quan al 2004 es va renovar el seu passaport anglès no el deixaven sortir a la foto amb l’Eyeborg,  i va necessitar informes que recolzaven la seva finalitat i finalment se li va acceptar, sent el primer del món reconegut en el seu passaport.
En Neil, com ell mateix verbalitza: “ No és la unió entre l’ull electrònic i el meu cap el que em converteix en ciborg sinó la unió entre el software i el meu cervell.” En Neil es considera a ell mateix un ciborgCiborg: Esser compost per elements orgànics i dispositius cibernètics, generalment amb la intenció de millorar les capacitats de la part orgànica mitjançant l’ús de la tecnologia.

Gran part de la població desconeix les diferents aplicacions tecnològiques que poden donar resposta a moltes de les nostres necessitats, i no només això, a dia d’avui hi ha certa reticència a implantar aparells artificials al nostre organisme, pensant que si ho fem, serem més robots i menys persones. Doncs aquí és on han d’incidir i treballar els diferents agents socials. Des del punt de vista del Treball Social s’ha de treballar per desmitificar aquest mite i fer incidència en les aportacions positives que aquests avenços faciliten a les persones. També informar sobre l’existència i els usos d’aquests i fer arribar a la població aquestes aplicacions si s’escau a qui ho necessiti. També, transmetre una correcta i bona informació per tal que el conjunt de la població en pugui fer un bon ús i en se'n pugui beneficiar.

Com la Tecnologia ha afectat al seu benestar i qualitat de vida?

L’Eyeborg ha millorat sens dubte la qualitat de vida d’en Neil: “ No sento que faig servir tecnologia, no sento que porto tecnologia, sento que sóc tecnologia.” ja que no solsament li ha permès poder identificar els colors que l’envolten, sinó que ha pogut satisfer una necessitat personal, li ha permès tenir una visió més amplia de la realitat que l’envolta, li ha permès pintar quadres, li ha permès ser més autònom i ha creat un precedent sobre com la tecnologia ens pot ajudar en el nostre dia a dia. Per aquest motiu ha creat la Fundació Cyborg, per poder transmetre aquesta informació a la resta de la societat i poder donar resposta a persones que necessitin de la tecnologia per millorar la seva vida.




En Neil, és potser, la cara més visible d’aquests avenços, però no és l’únic que utilitza la tecnologia per fer front a aspectes o situacions de la seva vida. Actualment com es mostra en el següent vídeo, els avenços poden permetre escoltar a persones sordes, mitjançant un xip implantat al cervell, poden donar mobilitat a un braç o cama biònica, poden apaivagar els efectes del Parkinson mitjançant una pil·la que controla la intensitat i la freqüència dels impulsos elèctrics del nostre cervell, fins i tot el mateix Neil està treballant en Eyeborgs per a persones invidents, i sense oblidar-nos de dispositius als quals estem més acostumats com marcapassos, etc. Les aplicacions són infinites, només hem d’estar-hi oberts. Com el mateix Neil diu: La Vida serà molt més emocionant quan deixem de crear aplicacions pel mòbil i comencem a crear aplicacions pel nostre cos.”

El vídeo és llarg, però val la pena.







                         

                         

CÍBORGS, realitat o ficció?

Neil Harbisson: "Sóc tecnologia"


En Neil Harbisson va nèixer el 27 de juliol de 1982 a Londres i va créixer a Mataró, on va estudiar batxillerat artístic, piano i belles arts. En Neil, té desde el naixement acromatòpsia, una malaltia congènita i no progressiva que consisteix en una anomalia de la visió, com a conseqüència de la qual només es perceben els colors blanc i negre. La malaltia està produïda per una alteració a les cèl·lules fotorreceptores de la retina sensibles al color.
En Neil, un noi molt inquiet i lluitador, no ha deixat mai que la seva condició esdevingués una barrera en la seva vida. Tot i això sempre ha tingut molta curiositat pels colors, ja que, com ell mateix verbalitza, el color és present en tot el què ens envolta, i no havia pogut percebre mai.
En Neil, és un cervell inquiet, ell investiga, s'informa i prova, molts cops autodidacta. Ell mateix, amb els coneixements tecnològics de què disposava, va crear un primer ull electrònic, connectat al seu ordinador portàtil i aquest, subjecte a la seva esquena, sota la samarreta i del qual sortien uns grans auriculars. Als 18 anys va tornar a Dublín i va continuar els seus estudis de piano; instrument al qual es sent molt unit, ja que al ser de tecles blanques i negres el sent proper; durant els quals va conèixer a Adam Montandon amb qui conjuntament van crear l‘Eyeborg dos anys més tard. 
Cal tenir en compte el context social i tecnològic, ja que ha estat crucial per a la materialització de l'invent d'en Neil. Per una banda, els grans avenços de la tecnologia a un ritme vertiginós, provocant baixos costos i així la utilització i coneixement per gran part de la població, ha afavorit a la creació de l'Eyeborg. I per altra banda, la societat actual accepta, o pot acceptar observar un noi com en Neil amb el seu ull electrònic amb menys reticència que en èpoques anteriors, on difícilment hagés estat normalitzat en comptes d'exclós. Ja que actualment la innovació és un fet quotidià i tothom veu amb bons ulls estar a la última, però en temps passats, les societats eren molt reticents als canvis i normalment excloïen les persones amb pensaments o actuacions més innovadores, titllant-los d'excèntrics o altres atributs menys afavoridors.


                                                              


L’Eyeborg és un invent que consisteix en un sensor i una antena que en Neil porta instal·lats al cap i que enfoca en la direcció que ell mira. El sensor envia tot el que percep a un xip instal·lat al seu cap. A partir d’aquí, el xip converteix les freqüències de la llum en freqüències auditives que ell pot escoltar a través dels ossos del crani. Bàsicament el que fa l’Eyeborg és otorgar una nota musical a cada color que reconeix el sensor, permetent així al Neil escoltar una nota i poder identificar el color en qüestió.




Una prueba de superación: María Nabila

Premios Romper Barreras 

Este premio se creo para fomentar la mejora de la calidad de vida de las personas con discapacidad, mediante el uso de la tecnología gracias a la empresa Toshiba y BJ Adaptaciones. También nacen con la idea de reconocer la labor de personas, organizaciones e instituciones, que fomentan el uso de las tecnologías para mejorar la calidad de vida de diferentes colectivos de personas con discapacidad.

Estos premios pretenden ser un impulso más a la experimentación y el uso de la tecnología con el objetivo de mejorar la autonomía y participación social de personas con discapacidad, así como una reunión anual para evaluar los resultados y dar a conocer las mejores prácticas en esta dirección.


Si quereis saber más sobre este premio clicar en el enlace: https://www.premiosromperbarreras.es/



Nabila,aún más feliz

Parálisis Cerebral Infantil


El PCI es como un grupo de trastornos del desarrollo del movimiento y la postura, causantes de limitación de la actividad, que son atribuidos a una agresión no progresiva sobre un cerebro en desarrollo, en la época fetal o primeros años


El trastorno motor de la Parálisis Cerebral con frecuencia se acompaña de trastornos sensoriales, cognitivos, de la comunicación, perceptivos y/o de conducta, y/o por epilepsia.



Su historia 


Esta es la historia de María Nabila Ortega. Ella tiene 17 años y fue diagnosticada de una enfermedad llamada PCI ( Parálisis Cerebral Infantil)

Ella tiene dificultades de comunicación, manipulación y para controlar la postura y los movimientos. Su dependencia y la incertidumbre sobre su nivel de inteligencia hizo que sus padres y profesores se decidieran a aplica la tecnología y adaptarle un “BJOY Mentón Plus” junto con un software para darle la posibilidad de comunicarse con el entorno, acceder a las redes sociales y ejecutar por si misma tareas en posición sentada que antes resultaba imposible y también poder realizar actividades escolares con mayor facilidad.



A nivel de competencia digital utiliza ordenador y tablet dependiendo de la postura corporal. Utiliza Bjoy Mentón Plus ( con brazo soporte) y con un software The Grid2.
María usando el ordenador que le facilitaron al haber ganado el premio Romper Barreras 2013.