CÍBORGS, realitat o ficció?

Neil Harbisson: "Sóc tecnologia"

En Neil Harbisson va nèixer el 27 de juliol de 1982 a Londres i va créixer a Mataró, on va estudiar batxillerat artístic, piano i belles arts. En Neil, té desde el naixement acromatòpsia, una malaltia congènita i no progressiva que consisteix en una anomalia de la visió, com a conseqüència de la qual només es perceben els colors blanc i negre. La malaltia està produïda per una alteració a les cèl·lules fotorreceptores de la retina sensibles al color.

En Neil, un noi molt inquiet i lluitador, no ha deixat mai que la seva condició esdevingués una barrera en la seva vida. Tot i això sempre ha tingut molta curiositat pels colors, ja que, com ell mateix verbalitza, el color és present en tot el què ens envolta, i no havia pogut percebre mai.

En Neil, és un cervell inquiet, ell investiga, s'informa i prova, molts cops autodidacta. Ell mateix, amb els coneixements tecnològics de què disposava, va crear un primer ull electrònic, connectat al seu ordinador portàtil i aquest, subjecte a la seva esquena, sota la samarreta i del qual sortien uns grans auriculars. Als 18 anys va tornar a Dublín i va continuar els seus estudis de piano; instrument al qual es sent molt unit, ja que al ser de tecles blanques i negres el sent proper; durant els quals va conèixer a Adam Montandon amb qui conjuntament van crear l‘Eyeborg dos anys més tard. 
Cal tenir en compte el context social i tecnològic, ja que ha estat crucial per a la materialització de l'invent d'en Neil. Per una banda, els grans avenços de la tecnologia a un ritme vertiginós, provocant baixos costos i així la utilització i coneixement per gran part de la població, ha afavorit a la creació de l'Eyeborg. I per altra banda, la societat actual accepta, o pot acceptar observar un noi com en Neil amb el seu ull electrònic amb menys reticència que en èpoques anteriors, on difícilment hagés estat normalitzat en comptes d'exclós. Ja que actualment la innovació és un fet quotidià i tothom veu amb bons ulls estar a la última, però en temps passats, les societats eren molt reticents als canvis i normalment excloïen les persones amb pensaments o actuacions més innovadores, titllant-los d'excèntrics o altres atributs menys afavoridors.

                                                              

L’Eyeborg és un invent que consisteix en un sensor i una antena que en Neil porta instal·lats al cap i que enfoca en la direcció que ell mira. El sensor envia tot el que percep a un xip instal·lat al seu cap. A partir d’aquí, el xip converteix les freqüències de la llum en freqüències auditives que ell pot escoltar a través dels ossos del crani. Bàsicament el que fa l’Eyeborg és otorgar una nota musical a cada color que reconeix el sensor, permetent així al Neil escoltar una nota i poder identificar el color en qüestió.