Al trobar-se més fatigat que de costum, l'Enric, ràpidament va acudir a un especialista en problemes cardiovasculars. Aquest, li va dir que l’automatisme natural del seu cor, no li funcionava correctament i que això, era conseqüència d'una anomalia en la conducció elèctrica.
Al cap de tres o quatre dies, l'Enric, va acudir a l'hospital Arnau de Vilanova de Lleida, on li van implantar un marcapàs mitjançant una intervenció senzilla i curta.Factors determinants que li van permetre superar la problemàtica:
L'assistència i l'intervenció mèdica van ser els factors de protecció més rellevants a l'hora de superar la problemàtica. Això, va ser possible pel fet de viure en un context social desenvolupat, on la salut està garantida com a dret en la constitució de 1978. Així, l’Enric ha pogut implantar-se un marcapàs gràcies a la seguretat social, que és gratuïta i universal. Com a factors personals i socials hem de destacar: l’actitud positiva de l’Enric davant la problemàtica; i el suport de la família, amistats i personal mèdic -amb revisions i recomanacions o passos a seguir constants-.
Futurs problemes i les seves solucions:
Com futurs treballadors
socials, considerem que és necessari que l’Enric tingui les necessitats
personals bàsiques i les necessitats socials cobertes- les que
repercuteixen en l’autonomia personal, les que relacions interpersonals i
el benestar-.
La implantació d'un marcapàs
suposa un procés de canvi, que genera una certa preocupació als
portadors, en aquest cas l'Enric. Aquest sentiment, pot ésser generat
per la falta d'informació envers l'aparell, la manca de competència tecnològica -no saber utilitzar el dispositiu- o la diferenciació amb
els altres. Pel que fa aquest últim, hem de tenir en compte que l'usuari, es
pot sentir exclòs socialment, tot i no estar-ho.
Per aquests motius, és
necessari intervenir i prevenir per fer front a futures situacions de
risc, acompanyant l'usuari i donant-li la informació pertinent.
A més a
més, l'Enric, en un futur, podria presentar manca d’autonomia personal o
dependència a causa dels seus problemes cardiovasculars. Des dels
serveis socials, se l'hi donaria l'atenció necessària perquè
pogués desenvolupar les activitats o tasques de la vida quotidiana amb
normalitat. mitjançant l'atenció domiciliària o el suport a la llar o prestacions tecnològiques com la teleassistència.
Seran d’ajuda aquestes mesures?
Creiem que les propostes aportades
seran positives -la informació, el suport i prestacions, com la
teleassistència- perquè permetran que l’usuari tingui una vida i un
benestar digne.
Com ha canviat la seva vida des de la implantació del marcapàs?
Gràcies al marcapàs, l'Enric, ha pogut viure una millora considerable en el que es
refereix a la seva qualitat de vida. Ara pot fer quasi totes les
tasques diàries sense sentir mareig o falta d’oxigen. Tot i que, ha de
prendre’s la vida amb calma i moderació.
Un tema realment interessant, ja que, actualment milers de persones porten un marcapàs. Com dieu, és important prendre mesures perquè aquestes persones puguin fer una vida normal i tinguin les seves necessitats cobertes.
ResponEliminaEl meu pare, també porta un marcapàs i ha de vigilar davant els aparells elèctrics..A més a més, ell era soldador i va haver de canviar de feina per seguretat.
Recentment, a alguns mitjans de comunicació s'està parlant d'un marcapàs intel·ligent que solucionarà el tema dels aparells magnètics i elèctics. També, escoltaran les emocions, entre d'altres funcions.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaBona feina nois !!!! Al nostre país la implantació del marcapàs entra per la seguretat social . No obstant, hem de tenir present, que en aquells països menys desenvolupats o en els que la salut no és gratuïta, una gran capa de població no pot pagar-se aquest dispositiu- tot i ser low cost-. És important prendre'n conciència.
ResponEliminaTota la raó Sandra, per desgracia no podem canviar el món on vivim. Moltes gràcies per entrar i comentar :)
EliminaEs interesante el tema, es muy importante como trabajadores sociales tener presente que las personas deben tener una vida digna y sus necesidades básicas cubiertas. En este caso, nos encontramos en un país donde tenemos el privilegio de que la Salut sea gratuita, y que esta persona pueda acceder a este tipo de tratamiento, lo cual me alegra que Enric tenga todo el apoyo posible en sus manos para que pueda salir adelante, y tenga una vida saludable, pero, como dice Sandra, en países menos desarrollados como el mío (Perú), ninguna persona tiene acceso a este tipo de tratamiento, a no ser que tenga una buena situación económica y como lo dije antes es casi un privilegio. Dicho esto, pienso que el avance tecnológico sí es bastante importante y favorable en muchos casos, pero, ante países que no tienen las posibilidades de acceder a ello que se hace?, las personas seguirán padeciendo y soluciones no habrán, es aquí cuando debemos actuar y tomar consciencia de estas situaciones.
ResponElimina