Les problemàtiques que comporta el cyberbullying

El cyberbullying envaeix la intimitat de la llar de les persones agredides a qualsevol hora del dia, ja que degut a les noves tecnologies, pots ser acosat estiguis on estiguis i sigui l’hora que sigui. Es a dir, per exercir el cyberbullying no és necessari un espai físic real.

L'us que es fa de les noves tecnològiques i la mala utilització d'aquesta poden dóna origen al cyberbullying. Aquestes formes de violència poden generar greus repercussions en la salut física o mental, o ambdues de qui les pateix, així com alteracions a nivell social, familiar i acadèmic. En Ryan va ser víctima d'un assetjament tradicional primer i digital després, la qual va acabar amb el suïcidi d’aquest.

Identifiquem com a factors de risc de l’individu que esdevé acosador, l’actitud personal que afavoreix la violència, creences, estereotips negatius i contextos familiars que promouen la violència.

La timidesa excessiva, la baixa autoestima, el rebuig de la imatge corporal, o un estil d’afrontament inadequat davant les dificultats quotidianes, són problemes que afecten a la persona i fan que aquesta estigui en risc. Altres vegades es tracta de persones que mostren una insatisfacció personal amb la seva vida o que manquen d'un afecte consistent i que intenten omplir aquesta manca fent mal ús dels jocs, Internet i mòbils. D'aquesta forma Internet, les xarxes socials o els aparells d'última generació actuen com una pròtesi tecnològica. En aquests casos el que falta a aquestes persones és l'afecte, que omple de sentit la nostra vida i contribueix de forma decisiva al nostre equilibri psicològic.

Factors de risc que influeixen sobre la víctima

Un factor de risc és allò que afecta al correcte desenvolupament de la personalitat i el desenvolupament de la persona. Poder ser factors de diferents àmbits, com factors personals, familiars o socials.

Un dels factors de risc personal que patia en Ryan venia derivat de la seva discapacitat psíquica i mental, el qual el feia més vulnerable davant de la resta de companys o persones a l'hora de rebre bullying, que va acabar desembocant en cyberbullying. La feble personalitat d'una persona també és un factor en tindre en compte a l'hora de ser acosat, ja que veuen a la persona amb menys caràcter i menys recursos per defensar-se. Un altre factor a tenir en compte és l'exclusió social, deguda a la relació que tenia amb els companys d'escola, la qual tindrà més possibilitats a l'hora de sofrir acós escolar.

En cas de patir cyberbullying;

El primer que s’ha de fer és explicar-li-ho a un adult de confiança, als pares, professors, familiars. Segur que ells intentaran ajudar-te.

En cas de no tenir la confiança d’un adult, posa't en contacte amb la Policia Nacional, la Guàrdia Civil o la Policia Autonòmica.

Aquest vídeo reflexa com devia ser l'acós escolar que rebia en Ryan.

Des del punt de vista d’un treballador social.

Com a futurs professionals del treball social, pensem que la víctima, i en aquest cas en Ryan, no és responsable de res, per molt que hagi accedit a qualsevol tipus de pretenció, de l’índole que sigui, per part de l’acosador. El veritable responsable i delinqüent, és el acosador.

Des de el Govern d’Espanya consultarem “La guia d’actuació sobre el cyberbulling” la qual pot orientar als pares i educadors per tal de prevenir, detectar, com actuar, i molta més informació sobre el cyberbulling.

Un cas d'assetjament és una situació molt greu en la qual cal, en primer lloc, definir el que ha ocorregut i actuar amb la víctima. En el cas que l'agressió hagi succeït en el centre escolar, convé actuar tant amb la persona que ha sofert l'assetjament i el seu agressor, com amb el conjunt de la comunitat. En el cas que es tracti d'un cas de grooming, l’acció ha de deixar-se en mans directament de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat.

En el cas que es percebi que el menor pugui estar sofrint una d'aquestes situacions, el psicòleg Javier Urra, recomana, en primer lloc, asseure's amb el menor i escoltar-li, deixant que expressi tot el que sent i mostrant-li tot el suport per part de la seva família i que “no és, en absolut, una situació que hagi de suportar”. Javier Urra recomana fer preguntes obertes, per conèixer els detalls dels fets i dels implicats i ressaltar el suport dels pares al menor, detall important perquè el nen expliqui tot el que ha ocorregut.

En aquest sentit, també poden ser una bona font d'informació els amics del menor. Encara que és probable que no expliquin tots els detalls de l'incident sí que poden apropar al fet que no es porta bé amb algun company o si ha conegut a algun «nen» a través d'Internet que ells no coneguin, per exemple.

Així, segons expressa César Lorenzana, de la GDT de la Guàrdia Civil, “en la majoria de les ocasions, quan el menor decideix fer pública aquesta situació, es deu al fet que la mateixa es torna insuportable i acudeix als seus pares a la recerca d'ajuda, i al mateix temps amb cert temor per l'inadequat de la seva conducta anterior.”

Una vegada observant els fets, en el cas que es tracti d'un cas de ciberbullying, s'ha d'acudir al col·legi i preguntar als professors i tutors si han detectat o poden parar-se a observar si hi ha algun comportament rar que pugui portar a pensar que està succeint l'agressió.

Com diu Alfonso Carrascosa, president de Legalitas: "La solució al ciberbullying no passa per prohibir-los als fills les noves tecnologies”. Aconsellem que existeixi comunicació amb els fills, que han d'educar als seus fills en les noves tecnologies, no prohibir-les i, si no tenen la formació suficient, adquireixin aquests coneixements.