diumenge, 12 de gener del 2014

CÍBORGS, realitat o ficció?

Factors de protecció

Gràcies a la ciència i a les noves tecnologies el cas d’en Neil és un cas real i no de la ciència ficció. Gràcies als avenços en aquests àmbits, en Neil a dia d’avui pot identificar els colors que l’envolten.
Per altra banda, s’ha de destacar un fet molt important. Gràcies al gran creixement i desenvolupament de les noves tecnologies en els últims anys, ha permés que aquest invent es materialitzi, ja que, a dia d’avui és relativament fàcil i barat fer-nos amb una càmera digital, un sensor,..quan abans, no tothom coneixia la seva existència i tenien uns preus astronòmics.
I no ens hem d'oblidar la gran capacitat d'innovar, de crear, d'imaginar d'en Neil.
El mateix Neil manifesta que amb uns quinze dòlars es pot construir un Eyeborg, permetent-hi així l’accés a qualsevol persona.


Des de la perspectiva del Treball Social

Tot i això, en Neil s’ha trobat amb diferents barreres pel fet de portar l’Eyeborg. Ser objecte de mirades i escrutini social pel fet de dur el seu ull electrònic. S’ha trobat que no l’han deixat entrar als cinemes perquè els responsables es pensaven que enregistraria la pel·lícula. No l’han deixat entrar en supermercats perquè es pensaven què podia estar fent quelcom il·legal, i una de les coses que més li agrada és entrar als supermercats perquè allí hi troba una gran amalgama de colors. Quan al 2004 es va renovar el seu passaport anglès no el deixaven sortir a la foto amb l’Eyeborg,  i va necessitar informes que recolzaven la seva finalitat i finalment se li va acceptar, sent el primer del món reconegut en el seu passaport.
En Neil, com ell mateix verbalitza: “ No és la unió entre l’ull electrònic i el meu cap el que em converteix en ciborg sinó la unió entre el software i el meu cervell.” En Neil es considera a ell mateix un ciborgCiborg: Esser compost per elements orgànics i dispositius cibernètics, generalment amb la intenció de millorar les capacitats de la part orgànica mitjançant l’ús de la tecnologia.

Gran part de la població desconeix les diferents aplicacions tecnològiques que poden donar resposta a moltes de les nostres necessitats, i no només això, a dia d’avui hi ha certa reticència a implantar aparells artificials al nostre organisme, pensant que si ho fem, serem més robots i menys persones. Doncs aquí és on han d’incidir i treballar els diferents agents socials. Des del punt de vista del Treball Social s’ha de treballar per desmitificar aquest mite i fer incidència en les aportacions positives que aquests avenços faciliten a les persones. També informar sobre l’existència i els usos d’aquests i fer arribar a la població aquestes aplicacions si s’escau a qui ho necessiti. També, transmetre una correcta i bona informació per tal que el conjunt de la població en pugui fer un bon ús i en se'n pugui beneficiar.

Com la Tecnologia ha afectat al seu benestar i qualitat de vida?

L’Eyeborg ha millorat sens dubte la qualitat de vida d’en Neil: “ No sento que faig servir tecnologia, no sento que porto tecnologia, sento que sóc tecnologia.” ja que no solsament li ha permès poder identificar els colors que l’envolten, sinó que ha pogut satisfer una necessitat personal, li ha permès tenir una visió més amplia de la realitat que l’envolta, li ha permès pintar quadres, li ha permès ser més autònom i ha creat un precedent sobre com la tecnologia ens pot ajudar en el nostre dia a dia. Per aquest motiu ha creat la Fundació Cyborg, per poder transmetre aquesta informació a la resta de la societat i poder donar resposta a persones que necessitin de la tecnologia per millorar la seva vida.




En Neil, és potser, la cara més visible d’aquests avenços, però no és l’únic que utilitza la tecnologia per fer front a aspectes o situacions de la seva vida. Actualment com es mostra en el següent vídeo, els avenços poden permetre escoltar a persones sordes, mitjançant un xip implantat al cervell, poden donar mobilitat a un braç o cama biònica, poden apaivagar els efectes del Parkinson mitjançant una pil·la que controla la intensitat i la freqüència dels impulsos elèctrics del nostre cervell, fins i tot el mateix Neil està treballant en Eyeborgs per a persones invidents, i sense oblidar-nos de dispositius als quals estem més acostumats com marcapassos, etc. Les aplicacions són infinites, només hem d’estar-hi oberts. Com el mateix Neil diu: La Vida serà molt més emocionant quan deixem de crear aplicacions pel mòbil i comencem a crear aplicacions pel nostre cos.”

El vídeo és llarg, però val la pena.







                         

                         

CÍBORGS, realitat o ficció?

Neil Harbisson: "Sóc tecnologia"


En Neil Harbisson va nèixer el 27 de juliol de 1982 a Londres i va créixer a Mataró, on va estudiar batxillerat artístic, piano i belles arts. En Neil, té desde el naixement acromatòpsia, una malaltia congènita i no progressiva que consisteix en una anomalia de la visió, com a conseqüència de la qual només es perceben els colors blanc i negre. La malaltia està produïda per una alteració a les cèl·lules fotorreceptores de la retina sensibles al color.
En Neil, un noi molt inquiet i lluitador, no ha deixat mai que la seva condició esdevingués una barrera en la seva vida. Tot i això sempre ha tingut molta curiositat pels colors, ja que, com ell mateix verbalitza, el color és present en tot el què ens envolta, i no havia pogut percebre mai.
En Neil, és un cervell inquiet, ell investiga, s'informa i prova, molts cops autodidacta. Ell mateix, amb els coneixements tecnològics de què disposava, va crear un primer ull electrònic, connectat al seu ordinador portàtil i aquest, subjecte a la seva esquena, sota la samarreta i del qual sortien uns grans auriculars. Als 18 anys va tornar a Dublín i va continuar els seus estudis de piano; instrument al qual es sent molt unit, ja que al ser de tecles blanques i negres el sent proper; durant els quals va conèixer a Adam Montandon amb qui conjuntament van crear l‘Eyeborg dos anys més tard. 
Cal tenir en compte el context social i tecnològic, ja que ha estat crucial per a la materialització de l'invent d'en Neil. Per una banda, els grans avenços de la tecnologia a un ritme vertiginós, provocant baixos costos i així la utilització i coneixement per gran part de la població, ha afavorit a la creació de l'Eyeborg. I per altra banda, la societat actual accepta, o pot acceptar observar un noi com en Neil amb el seu ull electrònic amb menys reticència que en èpoques anteriors, on difícilment hagés estat normalitzat en comptes d'exclós. Ja que actualment la innovació és un fet quotidià i tothom veu amb bons ulls estar a la última, però en temps passats, les societats eren molt reticents als canvis i normalment excloïen les persones amb pensaments o actuacions més innovadores, titllant-los d'excèntrics o altres atributs menys afavoridors.


                                                              


L’Eyeborg és un invent que consisteix en un sensor i una antena que en Neil porta instal·lats al cap i que enfoca en la direcció que ell mira. El sensor envia tot el que percep a un xip instal·lat al seu cap. A partir d’aquí, el xip converteix les freqüències de la llum en freqüències auditives que ell pot escoltar a través dels ossos del crani. Bàsicament el que fa l’Eyeborg és otorgar una nota musical a cada color que reconeix el sensor, permetent així al Neil escoltar una nota i poder identificar el color en qüestió.




Una prueba de superación: María Nabila

Premios Romper Barreras 

Este premio se creo para fomentar la mejora de la calidad de vida de las personas con discapacidad, mediante el uso de la tecnología gracias a la empresa Toshiba y BJ Adaptaciones. También nacen con la idea de reconocer la labor de personas, organizaciones e instituciones, que fomentan el uso de las tecnologías para mejorar la calidad de vida de diferentes colectivos de personas con discapacidad.

Estos premios pretenden ser un impulso más a la experimentación y el uso de la tecnología con el objetivo de mejorar la autonomía y participación social de personas con discapacidad, así como una reunión anual para evaluar los resultados y dar a conocer las mejores prácticas en esta dirección.


Si quereis saber más sobre este premio clicar en el enlace: https://www.premiosromperbarreras.es/



Nabila,aún más feliz

Parálisis Cerebral Infantil


El PCI es como un grupo de trastornos del desarrollo del movimiento y la postura, causantes de limitación de la actividad, que son atribuidos a una agresión no progresiva sobre un cerebro en desarrollo, en la época fetal o primeros años


El trastorno motor de la Parálisis Cerebral con frecuencia se acompaña de trastornos sensoriales, cognitivos, de la comunicación, perceptivos y/o de conducta, y/o por epilepsia.



Su historia 


Esta es la historia de María Nabila Ortega. Ella tiene 17 años y fue diagnosticada de una enfermedad llamada PCI ( Parálisis Cerebral Infantil)

Ella tiene dificultades de comunicación, manipulación y para controlar la postura y los movimientos. Su dependencia y la incertidumbre sobre su nivel de inteligencia hizo que sus padres y profesores se decidieran a aplica la tecnología y adaptarle un “BJOY Mentón Plus” junto con un software para darle la posibilidad de comunicarse con el entorno, acceder a las redes sociales y ejecutar por si misma tareas en posición sentada que antes resultaba imposible y también poder realizar actividades escolares con mayor facilidad.



A nivel de competencia digital utiliza ordenador y tablet dependiendo de la postura corporal. Utiliza Bjoy Mentón Plus ( con brazo soporte) y con un software The Grid2.
María usando el ordenador que le facilitaron al haber ganado el premio Romper Barreras 2013.

divendres, 27 de desembre del 2013

Ordinadors, telèfons mòbils i audiojocs per a cecs.. què en saps?

Com hem vist a les entrades anteriors, el fet de tenir una discapacitat visual no implica no poder utilitzar l’ordinador. Però, l'ús que fan de tots aquests recursos informàtics és exactament el mateix que l’ús en fan els nois de la seva edat? Davant d’aquesta pregunta, no  hi ha una resposta de forma general, cada cas és diferent i depèn de factors ja tractats (el context social i tecnològic). En el cas d’en Pol, l’ordinador és una eina indispensable com ho és per qualsevol altre persona.

En Pol explica:

L’ordinador és la meva principal eina de treball. L’utilitzo en tots els àmbits: laboral, acadèmic i lúdic. D’una banda el faig servir com a eina de feina quan toco a bars o en botigues: l’ordinador conté bases de música sobre les que toco amb la guitarra. També conté els apunts que prenc a l’institut, així com les meves activitats, deures, treballs etc. Finalment, també el destino per  a l’oci: les xarxes socials (principalment el Facebook),  jocs sense adaptació de cap tipus (super smash bros per exemple) o audiojocs ( jocs que funcionen bàsicament amb recursos sonors i sense imatge), com és el projecte Helo.

Un dels avantatges que en Pol creu que li ha aportat un lector de pantalla és que pot suposar  per a una persona amb discapacitat visual, una optimització de l’ús adaptat de l’ordinador en un 90%. El 10% restant, explica, “són punts com la bios o d’altres recursos de l’equip on als que s’hagui d’accedir sense haver iniciat sessió com a usuari, tant administratiu com corrent, a més d’algunes excepcions pel que fa a programari en general; no gaire abundants però”.


ELS SOFWARES NVDA I JAWS:.

Dues aplicacions que utilitza en Pol per utilitzar l’ordindor són  el NVDA i JAWS. Es tracta de dos software per a sistemes operatius com Windows.A continuació descriurem les diferents característiques i conceptes d’aquests dos software: 

El NonVisual Desktop Access (NVDA), desenvolupat per NV Access, és un programari lector de pantalles, gratuït i de codi obert.
Permet a persones cegues l'ús de l'ordinador amb sistema operatiu Windows. Com ho fa? A través d'una síntesi de veu o dispositiu Braille.
És el responsable de convertir tota la informació dels programes executats a l'ordinador per a la seva reproducció en veu sintetitzada . És important recordar que un lector de pantalla és un programa que ha de ser instal·lat a l'ordinador i configurat amb un sintetitzador de veu.

On podem descarregar el software? Clicant a aquest enllaç: NVDA


Es tracta del programa lector de pantalla més complert en el seu funcionament i que dóna suport al castellà hi ha diferents aplicacions sota Windows, ho és el programa " Jaws per a Windows ".
Per optimitzar la seva utilització, es recomana reduir els elements que apareixen en els diferents entorns visuals que siguin utilitzats. D'aquesta manera s'eliminen elements extres i es redueix el temps d'execució.

Quins avantates té?
  1. Permet utilitzar aplicacions en "Windows" com ara PowerPoint,Excel, Word, Internet Explorer entre  d'altres.
  2. Suport a l'idioma castellà, entre set idiomes disponibles.
  3. Programa ideal per a estudiants universitaris i persones en el món laboral en ambient altament competitius
Quins inconvenients cal tenir en compte?
  1. Preu aproximat de JAWS: Alt cost (aproximament  $ 1000, depenent la seva versió). Aquest preu, pot resultar una impediment per a la seva adquisició. (895 $ dòlars (USA) - Versió Windows XP Home, $ 1, 295 dòlars (USA) - Versió Windows XP Professional).
  2. Es requereix que l'usuari, tingui coneixement del sistema operatiu Windows.

A continuació , es presenten algunes característiques bàsiques del programa Jaws:
  • És una aplicació de 32 bits molt poderosa,que li permet a una persona cega utilitzar aplicacions i programes que s'executin en qualsevol versió de Windows . 
  • El Jaws té la capacitat de 'parlar' en set idiomes diferents. Fins i tot, l'usuari pot seleccionar entre l’espanyol llatí americà o espanyol castellà. 
  • Per últim, el programa ve en un CD i la seva instal·lació dóna respostes auditives durant tot el procés d'instal·lació . Això permet que una persona cega pugui instal · lar el programa Jaws per si mateix.

Altres seveis que existeixen per a invidents que en Pol utilitza són:


El braille és un sistema de lectura i escriptura tàctil pensat per a persones amb discapacitat visual. Va ser ideat pèl francès Louis Braille a mitjans del segle XIX. El sistema es basa en una quadrícula de sis punts disposats de forma vertical, en dues columnes de tres punts cadascuna.



  • Mòvils per a persones cegues:

Tot i que en l'actualitat es desenvolupen noves tecnologies per a la integració de les persones amb discapacitat visual, l’'esforç perquè els discapacitats puguin accedir-hi  és cada vegada més gran. Per això, els fabricants de mòbils utilitzen “ tecnologies de reconeixement automàtic de la parla i conversió de text a veu ". 
 
Un dels majors reptes en l'actualitat per la integració de les persones cegues és desenvolupar un mètode de lectura de la pantalla mòbil similar al de les pantalles tàctils actuals.

Actualment, la marca de mòbil més popular entre aquest tipus d'usuaris és Nokia, per la varietat d'aplicacions que incorpora. En concret, la seva plataforma S60 de Symbian, incorpora les tecnologies "screen reader". Es tracta d'una aplicació que reconeix i interpreta el contingut de la pantalla del mòbil i l'hi passa a una aplicació de veu que la "llegeix" a l'usuari.

Ha estat desenvolupada principalment per Nokia i altres fabricants com Lenovo, LG Electronics, Pansonic i Samsung i també està disponible per a la plataforma Windows Mobil.
Apple ha realitzat també desenvolupaments per apropar l'ús de l'iPhone a les persones invidents, com la tecnologia VoiceOver, que "llegeix" el que hi ha en pantalla en cada moment.


Quines aplicacions per a mòbils existeixen? Algunes són les següents:
.

Vodafon ha tret un servei, Easy Walk, que és un sistema de navegació basat en el sistema GPS i en la tecnologia Symbian de telefonia mòbil (el sistema operatiu que porten per exemple els telèfons Nokia). Amb aquest servei,les persones cegues o amb discapacitat visual disposen d'informació sobre la posició actual, Com ho fan ? De manera similar a un navegador GPS per cotxe.
  
 Una interfície adaptativa amb capacitat de resposta auditiva i per vibració podria ajudar-nos a acabar ignorant a les petites pantalles.


- Braille Phone, el primer «smartphone» per a invidents
Els telèfons intel·ligents i les tauletes han portat una conseqüència negativa inevitable per a un tipus molt específic de consumidors: els invidents.
La manca de «feedback» tàctil impedeix a aquests usuaris utilitzar normalment aquest tipus de dispositius. Alguns fabricants, com Apple, intenten salvar aquesta bretxa amb modificacions en el programari que permeten utilitzar el dispositiu amb alguns canvis en la interfície i suports sonors.


¿Existeixen els videojocs per a invidents?

Efectivament. Nosaltres ens centrarem, de forma breu, en un videojoc que en Pol utilitza: el projecte HELO A continuació veiem el seu funcionament a través d'un video:




La seva característica principal és que es tracta d’un joc sense interfície gràfica, la jugabilitat es desenvolupa íntegrament mitjançant estímuls sonors i tàctils. Això fa que sigui un joc adaptat plenament per a jugadors amb discapacitat visual, tot i que no només és apte per a ells, qualsevol persona pot experimentar i gaudir d'aquest repte .

Els nous recursos tecnològics són l’autèntic motor del canvi del model escolar.


Actualment, la societat en la que vivim avança molt ràpidament conjuntament amb les noves tecnologies. Aquestes ja s’han introduït en la vida social de les persones i, aquest fet, ha provocat transformacions en els hàbits quotidians i en la manera de ser, pensar i actuar. És per aquest motiu que potser caldria que el sistema educatiu es plantegés la idea d’anar incorporant aquestes noves tecnologies que la societat està utilitzant i creant, d’una manera adequada en els centres educatius i, així, millorar i enriquir els processos d’ensenyança i aprenentatge i poder avançar amb el mateix ritme com ho fa la societat.

Així, segons María Soledad Cabrelles Sagredo l'ensenyament tradicional es limita als llibres de text que estan elaborats per experts i són homogenis per tots els alumnes. En l'actualitat, és impossible pensar en una ensenyança basada solament en la lliçó magistral. Actualment, l'estudiant no aprèn sols del mestre i els llibres, ni solament en l'aula, sinó que també aprèn a través dels mitjans de comunicació, companys i societat.. És per aquest motiu que caldria fer un pas endavant i començar a introduir les noves tecnologies en el sistema educatiu.

D'aquesta manera, mentre el potencial pels alumnes d’abusar de l’ús de les noves tecnologies és innegable, la manca d’incorporació d’aquestes a les escoles podria suposar una amenaça encara més gran per a l’educació, desenvolupament i aprenentatge dels alumnes.

¿Pot ser que la incorporació de les noves tecnologies en el sistema educatiu sigui un procés lent i llarg que cal madurar amb el pas dels anys?

Si s’analitza quins canvis provocarien les noves tecnologies en l’educació possiblement s’aniria cap a un model d’aprenentatge molt més pràctic que teòric, fent que l’aprenentatge dels continguts fos d’una manera més pràctica i, al mateix temps, també fomentant una educació on la creativitat fos un aspecte molt important.



Cal tenir present que a l’aula l’ús de les noves tecnologies pot ser un recurs molt interessant. Aquestes no poden fer res per sí soles, sinó que necessiten un ús correcte i adequat per poder-les tractar, ja que hi ha moltes maneres de fer-ne un ús inadequat i solament unes poques d'utilitzar-la correctament. Així, l’ús apropiat de la tecnologia depèn d’aquells mestres que siguin capaços d’investigar i buscar noves maneres i vies de dur a terme les classes i, així, fer de la tecnologia una experiència interessant i atractiva.

"La tecnologia mòbil ha provocat el canvi més significatiu en l'educació en aquest segle. Les persones poden aprendre i crear nova informació sobre el que vulguin, com vulguin i quan vulguin" (Antoni Miralpeix).

Caldria reconèixer que les tauletes digitals poden provocar un efecte de distracció en els alumnes. Aquests poden gaudir en veure i utilitzar aquests aparells a l’aula, però es poden distraure fàcilment a causa de les múltiples opcions que poden oferir.

Un altre aspecte a tenir en compte és que els pares i mestres han d’estar pendents del que els seus fills i estudiants fan amb aquestes tecnologies fora de l’àmbit educatiu i evitar tot el que faci referència al concepte ciber-bullying, abstinència...

D'altra banda, també cal començar a saber que a través de l'iPad (i de les tauletes digitals en general), existeixen moltes aplicacions per millorar el desenvolupament integral de persones que mostren discapacitats o problemes de comunicació. Per exemple, alguns nens/es autistes han pogut comunicar els seus pensaments als adults per primer cop en la seva vida, aprenent també habilitats vitals que fins en aquest moment no havien pogut ser capaços.

En línies generals, els avantatges de l'ús de l'iPad i les tauletes digitals en general serien que potencien la creativitat, la concentració, la sociabilitat, la motivació, un aprenentatge actiu, participatiu i significatiu, els reflexes, la memòria, l'interès per aprendre, la rapidesa del raonament...i, el més important, és que ofereix una oportunitat de preparar els alumnes pel seu futur, per l'era de la tecnologia.

Tanmateix, també es trobarien diferents inconvenients: causen dependència, trastorns nerviosos i d'ansietat, agressivitat, provoquen l'aïllament del nen/a, falta d'atenció cap al seu entorn, sedentarisme, molèsties en els ulls, canells i dits...

En definitiva, els efectes positius o negatius dependran del seu ús racional i de la capacitat d'elecció per part de mestres i pares, sent ells qui, a més a més, marcaran el quan i com cal utilitzar-los. Cal seguir tots aquests aspectes positius o negatius de l'ús de l'iPad (o les tauletes digitals en general) en les aules, però si s'incorporen aquests dispositius amb responsabilitat, maduresa i disciplina es poden convertir en eines molt potents en els processos d'aprenentatge, sent un recurs molt interessant per l'equip docent i molt útil i divertit pels alumnes.

dimarts, 24 de desembre del 2013

Si estàs sonat que no sigui pel WhatsApp!


Com hem parlat en les dues entrades anteriors, Quan el WhatsApp ho és tot? En línea, escribiendo... i ''doble check'' el WhatsApp pot afectar negativament a les relacions si no se’n dóna un ús adequat.
Dit això, què millor que oferir uns quants consells per saber que fer si el que  vols es evitar situacions desagradables o d’altra banda, no vols ser aquella persona controladora que li afecta més del compte el que el WhatsApp diu o deixa de dir.

Consells, suggeriments i bones pràctiques d'ús

1- Una de les millors opcions es desactivar l'hora de connexió, ara bé, has de ser conseqüent amb els teus actes perquè llavors tu tampoc pots veure l'última connexió dels teus amics o parella (ànims doncs!).

Si tens un dispositiu iOS, és molt senzill. Només cal anar a "Configuració", entrar a "Configuració de Xat" i seleccionar "Avançat". Un cop a "Avançat", només has de desactivar l'opció "Última hora en línia". La llàstima es, que si no tens un smartphone amb sistema Android, Whatsapp no t'ofereix aquesta opció! Ara bé, han sorgit noves aplicacions i si et descarregues el WhatsApp Last Seen Blocker   ningú serà capaç de veure la teva última connexió. 

2- Com ja haviem dit anterioment el “doble check”  no vol dir que el missatge hagi estat llegit, tant sols que el mòbil de la persona a qui li has enviat l'ha rebut.


3- " En línia" vol dir que la persona té el WhatsApp obert i que l'aplicació està connectada a Internet. No obstant això, no vol dir que la persona ha llegit els missatges en els seus xats.


4- Per preguntes urgents millor una trucada ràpida i així l’espera no desespera.


5-.. ''escribiendo..escribiendo..escribiendo''   i després res! Això genera dubtes i fins i tot  pot arribar a un bon cabreig. Millor tingues clar què dir i sobretot dir-ho.


6-  No exigeixis la ubicació a la teva parella per saber on està i on deixa d’estar. La confiança es primordial per sostenir una relació.., “posar-te al mapa mola per rescats a la muntanya, però poc més”.


7- No tens ganes d’escriure o respondre a ningú? Doncs potser tampoc fa falta obrir el WhatsApp, ho entenem, tots tenim ganes de saber si algú ha dit quelcom interessant, però un s’evita que l’altra persona sàpiga que has llegit el que t'ha dit i no has volgut contestar (petit truc pels desesperats: desactivar les “dades” i entrar a l’aplicació sense ser vist). 


8-  Malinterpretes el to d’un missatge?: intenta llegir les coses de manera objectiva, o que et llegeixi el missatge qualsevol altra persona. Segur que no és tan greu. A vegades tendim a pensar en negativitat i ens ofenem per frases que no van més enllà del que clarament volen dir, es el que té escriure’s, per tant,  millor no buscar les tres potes a un gat quan això tant sols ens portarà a una discussió segura.


9- Aquí ningú se n’escapa, consell per a TOTHOM: si beus NO  “whatsapegis”. Millor declarar el teu amor o odi etern en una hora raonable i amb tots els sentits en ordre que no sota un estat d’embriaguesa que pot fer perillar el teu orgull.


Després d’aquests consells, us deixem amb un vídeo on es pot resumir de manera peculiar tot el que acabem  de dir: 






I Com diuen la Lara Álvarez i l’Ángel Martínez  si cap d’aquests punts et serveix has de tenir clara una cosa:

“No eres la prioridad de nadie así que..no molestes, ya te escribirán cuando quieran.” ;


dissabte, 21 de desembre del 2013

Forumclínic, una alternativa medicinal


Quin tipus de suport ofereix el fórumclínic?

No hi ha factors de protecció que determinin l'estat de salut del pacient, perquè això depèn del desenvolupament de la malaltia i de les persones, però si que hi ha factors que disminueixen i retarden el desenvolupament d'aquesta i permeten millorar les condicions i qualitat de vida dels usuaris.
Un dels factors principals de protecció que es va desenvolupar perquè els usuaris pugessin superar aquesta problemàtica és la iniciativa que van desenvolupar els professionals a l'hora de crear aquest fòrum, ja que d'aquesta manera poden oferir un tracte més continu i intens i al mateix temps s'està disminuint la saturació d'usuaris als hospitals. Un altre factor de protecció és el suport mutu que es dona entre usuaris.
forumclínic disposa de unes guies pràctiques de fàcil accés per a pacients, familiars o professionals sanitaris en la que s'ofereix informació de les malalties i les pautes a seguir per a millorar la seva qualitat de vida, de entre altres temes.





També tota la informació que es proporciona mitjançant articles, estudis, documentals, investigacions...

Possibles propostes de millora i dificultats.

La principal problemàtica que observem amb el fòrumclínic és la pèrdua del contacte directe entre pacient i professional, i això pot suposar en un futur dificultats per al professional a l'hora de diagnosticar i realitzar una intervenció en els pacients. A més a més, els pacients es poden aferrar molt al fòrum i restar importància a la intervenció i tractament.
Però a part d'aquestes problemàtiques també trobem avantatges com per exemple que aquest fòrum també va dirigit als familiars dels usuaris i la oportunitat que ofereix entre professional i pacient en el cas de que aspectes que el pacient no s'atreveix a dir en les visites cara a cara i les pot explicar i donar a conèixer a través d'aquesta eina.
Una de les possibles solucions davant d'aquestes problemàtiques que ofereix aquest fòrum és:
  • Establir uns límits i unes pautes en el fòrum de manera que l'atenció i intervenció directe entre professional i pacient no es vegi afectada.
  • Realitzar un cop al mes, una reunió grupal entre tots els usuaris que participen en el fòrumclínic i un professional i d'aquesta manera establir un vincles més intensos. D'aquesta manera s'oferiria una intervenció més dinàmica i social a part de la individual.

                            


Les millores en la qualitat de vida dels usuaris.

Aquesta investigació sobre els processos de comunicació a través de les TIC en l'àmbit de la salut se ha desenvolupat al voltant d'un estudi de cas, que és el forumclínic, un programa de comunicació per a pacients crònics a través del Hospital clínic de Barcelona.
El fòrumclínic ha permès millorar la qualitat i condicions de vida de les persones que pateixen malalties. El usuaris han trobat una nova font de suport i amb el desenvolupament d'aquest projecte també han pogut observar i contemplar l'interès i la implicació per part dels professionals amb ells. També, suposa una alternativa per als pacients, ja que davant d'un dubte o problema hi ha la possibilitat de solucionar-lo mitjançant el fòrumclínic sense la necessitat de demanar visita i això suposa un augment en la rapidesa de la prestació del servei i comporta una millora en l'eficàcia i eficiència del servei.
Hi ha gent que menciona que la seva millora o ha sigut favorable o molt favorable. També s'ha de dir que una part de la gent diu obertament que no ha influït en la seva malaltia però que agraeixen el suport, la informació i la ajuda que donen, tant pacients com profesionals.
La web del forumclínic es va dissenyar perquè pugues cobrir aspectes d'informació i educació per a pacients crònics i d'aquesta manera col·laborar en que aquestos incrementessin el seu nivell d'autogestió, tenint en compte aspectes emocionals i locals. Ara bé s'ha de dir que l'impacte de la només a nivell local nomes sinó també a nivell global ja que l'utilitzen pacients de tota Hispanoamèrica i hispanoparlants ja que l'accés és lliure i universal.



Els pacients es senten satisfets de trobar un lloc confiable d'informació sobre la seva malaltia. I en aquells llocs on els foros s'han transformat en comunitat virtual, l'utilitat es multiplica compartint entre ells recursos, donant suport, compartint experiències i inclús temes no relacionats amb la malaltia, generant un SENTMIENT D'IDENTITAT.



 UBUNTU: Jo sóc perque nosaltres som