dimecres, 27 de novembre del 2013

L'Enric, un home que viu gràcies a un marcapàs

Els serveis d'assistència primària de salut van diagnosticar-li una ralentització en el ritme i freqüència del seu cor.

 

L'Enric Gili, és un home carismàtic, agradable, generós i humil que és portador d'un marcapàs. Té 83 anys i resideix a La Pobla de Cérvoles, un poble de 245 habitants, situat a la comarca de les Garrigues (Lleida). Actualment està jubilat però anteriorment es dedicà al món de l'agricultura i la ramaderia.

Dels 6 als 14 anys, L'Enric, cursà l'ensenyança primària a La Pobla de Cérvoles, això ho combinava treballant a les diferents terres de la família.

Al poble, l'Enric, és una persona molt coneguda i estimada, allà on va, fa petar la xerrada, creant un ambient càlid i de confiança. Les seves aficions són cantar, tocar la guitarra i jugar a cartes. A més a més, des de fa 18 anys, és jutge de pau. Per tan, té una extensa xarxa de suport (família, amics, coneguts...) que vetlla constantment per ell i per la seva vida, ja que des de fa 17 anys, porta instal·lat un marcapàs a la part superior del pit esquerre. El motiu? una ralentització en el batec del seu cor.

Com i quan van començar els problemes cardiovasculars de l'Enric?

Un bon dia, l'Enric, a l'anar cap a casa -situada al cim d'una pujada- va notar la dificultat que l'hi suposava inspirar aire. De seguida, al notar que estava més cansat i que cada vegada li costava més respirar va decidir acudir als serveis d'atenció primària de salut amb el fi de descobrir el perquè d'aquest problema. La resposta del doctor va ser clara i concisa: Enric, el seu cor necessita un marcapàs!

                                                                           Quina va ser la seva reacció?

Un cop, L'Enric va saber la notícia, va sentir una gran angoixa. El gran desconeixement que tenia envers aquest aparell i la seva utilització van ser el seus principals temors. Podria fer una vida normal? Necessitaria ajuda per desenvolupar la seva vida diària? Quins riscs podria suposar-li aquest aparell? El sabria utilitzar?, aquestes eren algunes qüestions que es formulava perquè no disposava d'una gran competència tecnològica.

Explica, que amb prou feines sap utilitzar, alguns aparells tecnològics de la llar (telèfon mòbil, forn, televisió...).

A més a més, el seu nivell d’utilització de les TIC, és pràcticament  inexistent, ja que des de ben petit fins ara, no va realitzar ni va rebre cap mena de curset o formació informativa sobre la utilització d’aquest.



Quines conseqüències  l'hi ha suposat el marcapàs?

Un cop l'hi van instal·lar el marcapàs, l'Enric va notar grans canvis positius. Entre ells,  l'estimulació i el bombeig del seu ritme cardíac i la possibilitat de fer activitat física sense quasi esforç. En contraposició, ha de prendre sovint mesures per evitar un mal funcionament, allunyant-se d' aparells magnètics o elèctrics.


T'ha interessat la notícia? A través del següent vídeo podràs ampliar els teus coneixements

                                     ''Vivir con un marcapasos, ¿qué se puede y no se puede hacer''



                               



  
 


12 comentaris:

  1. Respostes
    1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
    2. Gràcies per la visita i el comentari! En breu, penjarem la següent entrada.

      Elimina
  2. Molt interessant aixo del marcapas, anims seguiu aixi!!!

    ResponElimina
  3. Ostres l'Enric!! Aquests dies està molt enfeinat ajundant a collir olives amb els seus néts! Encara dóna molta guerra! Aveure si el veig que molts vespres va al molí de la Cooperativa d'Arbeca que allí sempre s'hi està calent ara al novembre!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com tu dius, l'Enric, encara dóna molta guerra, esperem que per molts anys més! Gràcies per la teva visita des de Jaén!

      Elimina
    2. De res companys! Ja no estic a Jaén, ara em dedico a fer favors per Sant Guim de Freixenet! ;)

      Elimina
  4. Com avança la ciencia!! molta sort!!!

    ResponElimina
  5. Quina història més maca!! Espero els seguents posts!! Molt bona feina, es important apropar històries aixi a la societat.

    ResponElimina