dimecres, 27 de novembre del 2013

Síndrome de la Tourette, més enllà dels tics.

Què és la Síndrome de la Tourette?

La síndrome de la Tourette és un trastorn neuropsiquiàtric heretat amb inici en la infància, caracteritzat per múltiples tics físics i vocals. Aquests tics característicament augmenten i disminueixen, es poden suprimir temporalment, i són precedits per un impuls premonitori.

Es considerava una rara i estranya síndrome, sovint associat amb l'exclamació de paraules obscenes o comentaris socialment inapropiats i despectius (coprolàlia), però aquest símptoma està només present en una petita minoria d'afectats. Actualment, ja no és considerat una malaltia rara, però no sempre és correctament diagnosticat perquè la majoria dels casos són lleus i la severitat dels tics disminueixen en la majoria dels nens al seu pas per l'adolescència. Els tics més comuns són parpelleig d'ulls, tossir, ensumar i moviments facialsUn Tourette greu en l'edat adulta és una raresa, i la síndrome de la Tourette no afecta negativament la intel·ligència o l'esperança de vida.

En general, els símptomes de la síndrome de la Tourette es manifesten en l'individu abans dels 18 anys d'edat. Pot afectar a persones de qualsevol grup ètnic i de qualsevol sexe, tot i que els homes ho pateixen unes 3 o 4 vegades més que les dones.


                                 

Qui és Steve Blackman?

Steve Blackman és un home d'uns 50 anys d'edat aproximadament. L'any 2004 va ser el pitjor pacient de Tourette. És un cas molt estrany, ja que aquesta malaltia sol disminuir molt en l’adolescència inclús pot arribar a desaparèixer. Quan era més jove, va poder exercir com a tècnic en serveis d'urgència però actualment la seva vida gira entorn a controlar el dolor dels tics i viure amb ells, per això, és difícil dur a terme una vida normal. Steve Blackman depèn totalment de la tecnologia ja que té incorporat un estimulador cerebral que està connectat amb el tàlem el qual li ha disminuït els tics en gran part hi ha pogut millorar la seva vida. 

Steve Blackman tenia tres anys quan va començar a desenvolupar tics però no va ser fins a primària, als 13 anys, que li van diagnosticar la síndrome de la Tourette. Els tics cada vegada eren més agressius i violents i com havien diagnosticat els metges quedava anul·lat totalment. Aquests van aconseguir dominar la seva vida i fer-la un infern. Com a conseqüència d’aquesta síndrome, Steve Blackam des de ben petit ha estat sotmès a revisions i controls mèdics. Gràcies al suport dels metges i familiars ha anant superant el dia a dia fins avui.

La síndrome de la Tourette es pot donar a causa d’unes anormalitats en certes regions del cervell que porten a terme la comunicació entre les cèl·lules nervioses.

El vídeo que hi ha a continuació, reflecteix la vida de Steve Blackman, el protagonista del nostre cas.



                                          


24 comentaris:

  1. He trobat molt interessant aquest tema, ja que desconeixia aquesta malaltia. Us animo a continuar penjant informació sobre aquest cas.

    ResponElimina
  2. No sabia que hi hagues casos tan extrems! És bo donar a conèixer aquestes malalties considerades "rares". El meu germà pateix aquesta síndrome i en veritat, el principal problema per afrontar-la, no es tant la malaltia en sí, sinò el desconeixement que se'n té d'ella.

    ResponElimina
  3. Doncs si Neus, és bo conèixer la malaltia per entendre el comportament que tenen les persones que el pateixen. Gràcies per els comentaris!

    ResponElimina
  4. No sabia que existia aquesta malaltia, es molt interessant

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, hi ha temes molt interessants! Pròximament penjarem més informació! Alerta! :)
      Gràcies Ingrid!

      Elimina
  5. Respostes
    1. Sí, hi ha temes molt interessants! Pròximament penjarem més informació! Alerta! :)
      Gràcies Carles!

      Elimina
  6. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  7. Un cas molt extrem i curiós, però em sembla una idea genial donar a conéixer des d'un blog síndromes com aquests, que la majoria de la gent desconeix o no es podria arribar a imaginar la seva existència, però realment hi són. Em crida molt l'atenció això que pugui augmentar i disminuir, sobretot amb l'adolescència. Em pregunto si existeix algun medicament que, si més no, en comptes d'eliminar el tic el pugui reduir o pausar durant una estona o alguna cosa.
    Per últim, felicitats pel blog, que tot i que no conec massa aquests temes el trobo molt interessant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
    2. Hola Sara!

      No totes les persones amb la Síndrome de Tourette necessiten tractament; només en necessiten en el casos en què els tics o els trastorns associats interfereixen en la vida quotidiana. En aquest cas el tractament més eficaç per a la Síndrome de Tourette té dos vessants: d’una banda hi ha els fàrmacs que disminueixen els tics encara que no els fan desaparèixer completament, i d’una altra, la teràpia psicològica, que intervé en aspectes com l’estrès i l’ansietat, les dificultats d’aprenentatge, els problemes de conducta i l’impacte psicosocial en l’afectat i en la seva família.

      Gràcies pel teu comentari! Estigues alerta per la pròxima entrada sobre la Síndrome de la Tourette.

      Elimina
  8. M'ha parescut molt interessant el tema! Tinc una pregunta , es sap perquè els homes ho pateixen més que les dones?

    ResponElimina
  9. jo tampoc s'havia que hi havia casos tan extrems... és interessant i com totes les malalties, molt trist que algunes persones els hi toqui partir-les. Però, si es va demostrar que en els nens a l’adolescència disminuïen els tics i que fins i tot podien desaparèixer, ¿Per què no es va poder saber el motiu per el qual Steve Blackman cada vegada els desenvolupava amb mes força i freqüència? Pot ser es una d'aquelles malalties que medicament tenen poca explicació... Tot i aquesta trista malaltia, es bo saber que la medicina avança i troba solucions.
    El que es realment polit, és l’esforç que fan les famílies i amics per poder dur-ho de la millor manera possible i el que és mes important, l'ajuda incondicional que ha rebut aquest home. Sense cap dubte, l'ajuda de l'esser humà es essencial per a superar els problemes.

    ResponElimina
  10. Esta força bé aquest tema, tenia algun coneixement degut a la Marató de TV3 sobre les malalties minoritàries. Peró com es que els homes ho patim més que les dones?

    ResponElimina
  11. Es un tema molt interessant i desconegut per la gent , però com és que disminueix si les altres malalties augmenten la gravetat?

    ResponElimina
  12. A part de Quim Monzó, algun altre personatge famós amb aquest síndrome que ho hagi reconegut?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Santi!

      Moltes gràcies per la teva aportació al bloc! Doncs sí, hi ha moltes persones conegudes les quals han patit aquesta malaltia i molta gent ho desconeix, com per exemple, el gran músic Mozart, o el cantant Basshunter, entre molts altres!

      Mira el vídeo que et facilitem a continuació, et serà interessant!

      http://www.youtube.com/watch?v=IoJWcPS2j0A

      Elimina
  13. M'ha semblat un tema força interessant ja que no coneixia aquesta enfermetat. Tot i que actualment ja no és considerada una malaltia estranya, està molt bé disposar d'informació sobre les característiques, els símptomes, etc, per tal de que es doni a conèixer cada vegada més i es pugui diagnosticar quant abans millor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Alba!

      Moltes gràcies per la teva aportació al bloc! Sempre és bo conèixer aquelles malalties que no són tant presents en el nostre dia a dia, per així poder entendre molts comportaments de les persones que ho pateixen i ajudar-los a difondre-la perquè cada vegada més gent la pugui arribar a conèixer!

      Alerta amb la propera entrada que farem sobre la Síndrome de la Tourette, serà molt interessant!!!

      Elimina
  14. Un cas molt curiós, i un tema molt original, us felicito :)

    ResponElimina
  15. Trobo molt bé que tracteu sobre aquest tema, el visc de molt a prop i no és gens fàcil ni per l'afectat ni per la familia. Com més gent conegui els efectes i conseqüències de la malaltia millor serà per que els qui la pateixen no se sentin tan desplaçats dins la societat. Continueu penjant més informació sobre aquesta síndrome!

    ResponElimina
  16. Molt bon treball!! Es un cas molt curiós que mai havia escoltat. Us felicito :)

    ResponElimina
  17. Molt interesant ¡¡¡¡ mira que n'hi ha de malalties que desconeixem¡¡¡¡¡

    ResponElimina
  18. Tema molt interessant i poc conegut. M'ha semblat curiós tot el blog en general. Felicitats.!!

    ResponElimina