Els blogs Ana i Mia inunden la xarxa

Anys enrere amb prou feines és podia plantejar la possibilitat de viure 80 o 90 anys però avui en dia és una realitat ja que l'esperança de vida ha augmentat considerablement. No obstant, els problemes més estesos en el món occidental tenen a veure amb els problemes mentals com per exemple l’anorèxia i la bulímia.

La pressió social per estar prim

El motiu de l’extensió dels blogs que promouen l’anorèxia i la bulímia és la preocupació per la imatge. El cànon de bellesa que s'ha creat a la societat influeix en moltes persones negativament, de manera que posen en perill la seva salut per tenir un cos extremadament prim, encara que a aquestes persones malaltes els sembli estar grosses.

Però la pressió no prové exclusivament del món de les passarel·les de moda i la publicitat, sinó també de mitjans de comunicació social com ho és Internet. L'aparició de pàgines web que promouen i defensen l'anorèxia i la bulímia com un estil de vida estan augmentant perillosament.

Les causes d'aquests trastorns són multi causals, interactuen múltiples factors (personals, genètics, ambientals i socials) en l'inici i  el desenvolupament d’aquesta conducta alimentària. Per als afectats, arriba un moment en que tenen la necessitat d'expressar allò que els oprimeix, que els tormenta, un cos detestable que no es correspon amb el que la societat en què viuen demana com a via d'acceptació i èxit.

Els els trastorns de la conducta alimentària afecten actualment al 6% de la població adolescent i jove de Catalunya. És preocupant també que un 11% dels nois i noies estan adoptant conductes perilloses amb les que s’arrisquen a patir una malaltia d'aquest tipus.

Aquestes dades responen a la realitat actual, ja que, per exemple, a Catalunya de mitjana hi ha 1,5 alumnes patint aquestes malalties per aula.

Situació de risc d’exclusió social

Com deiem abans estar prim s’ha convertit en  un sinònim d'èxit social i per tant d’acceptació a la societat. Però sense adonar-se'n les persones afectades es van marginant de tot el seu nucli social i familiar per por de ser estigmatitzades i perquè no comprenguin el perquè dels seus actes. Per això l'ús reiterat dels xats, blogs, xarxes socials, etc, és la seva manera de no sentir-se sols/es al món.

A través del treball social és pot actuar de diferents maneres

Es poden crear iniciatives amb assosiacons d'afectats, per  la conscienciació dels riscos que comporten les noves tecnologies en l’àmbit de trastorns alimentaris. Seria dirigit principalment a un públic adolescent i amb mes riscos de caure en aquest parany, per mig d’internet.

El que es treballaria seria la explicació de qui esta darrere d’aquests blogs, com actuen, com es defineixen i quina és la seva pretensió, explicant també amb col·laboració des de un punt de vista sociosanitari en que consisteixen aquests trastorn i com pot afectar  en la nostra vida i això seria per a fer consciencia al públic dirigit  i crear mesures de informació i prevenció.

Una altra manera d’intervenir des de el punt de vista del treballador social també seria fer un treball com en comentat abans, de prevenció i d’informació en aquest cas dirigit a les famílies, per conscienciar de la importància de l’educació sobre els riscos que es poden trobar els seus fills a la xarxa, relacionat en aquest cas amb aquest problema.

Una altra proposta seria col·laborar amb associacions que tractin aquesta problemàtica, en la difusió a través de xarxes socials, creant un perfil on es pot ficar informació sobre el tema, casos reals, problemàtiques que sorgeixen, on a través d’aquí arribar a diferents col·lectius creant un feedback on la persona pugui fer preguntes del seu interès i ficar-se en contacte amb nosaltres en el cas que ho necessitis.

Alternatives a les problemàtiques

Algunes de les solucions que plantegem, son que s’hauria de regular a través de la llei, fent consciencia política,  per a que es crees una normativa que autoregule les xarxes socials mai sense prohibir, però defensant una llibertat d’expressió responsable. Merament informació i sobre com opinar o informar sense perjudicar ningú o sense incitar a conductes de risc.

Des de 2011 el Ministeri de Sanitat ja està intentant  trobar el recolçament d’altres països de la UE amb el mateix problema per a afrontar conjuntament el foment d'aquestes pràctiques en les xarxes socials.

Problemàtiques derivades

El que podem trobar com a problemàtiques derivades, gràcies a quests blogs, son la quantitat de seguidors que tenen i veure com gràcies a aquests blogs persones aparentment sanes han caigut en la malaltia. També com gràcies a que tots comparteixen informació han  sorgit idees com  autolesionar-se, entre d’altres. Pensem que sense aquest tipus de  difusió a la xarxa probablement no hi haurà tanta gent que conegués aquestes pràctiques. Una altra problemàtica derivada seria que els participants gràcies a que veuen mes gent com ells és senten compresos i d’aquesta manera fa que sigui molt més complicat que se'n adonin que tenen un problema també lligar-ho a que s’animen entre ells per continuar i tirar en davant tot el que practiquen.

Ana i Mia els fa perdre benestar i qualitat de vida. Com?

El moviment Ana i Mia, tot i que per als afectats és el seu motor de vida, no és el que sembla realment, com ja sabem.

Aleshores el col·lectiu de participants s’involucren tant en ser fidels a aquesta doctrina de vida que sense adonar-s’en, el seu benestar, el seu entorn, la seva salut comencen a deteriorar-se.

Intentant aconseguir la perfecció segueixen Ana i Mia fins arribar al límit, i quan ja son tant fràgils com una papallona arriba el conflicte interior. La seva única meta es la perfecció del cos, deixant de banda el seu entorn, tot allò que havien estimat - família, amics, expectatives de futur…-  i han d’amagar-se darrere de falsos somriures per a que ningú s’adone de res i puguen continuar el seu camí cap a la perfecció. Mentres tant l’únic recolzament son tots aquells prínceps i princeses Ana i Mia amb els que comparteix sentiments i experiències. Res del que tenien abans es compatible amb la seva forma de vida una vegada son Ana i Mia.

Desitjar la perfecció 〰 deixar-se ajudar per ANA 〰 descobrir que no és feliç 〰 voler tornar a ser com abans i poder menjar 〰 sentir-se culpable per no aconseguir les metes deixar-se aconsellar per MIA 〰 patir i no voler viure 〰

EL CONFLICTE ENTRE ANA I MIA I UN MATEIX JA ÉS TANT GRAN QUE SOLS QUEDA ALÇAR-SE I LLUITAR.

Nosaltres com a treballad@rs socials podem ajudar a prevenir aquestes conductes, sobretot amb molta informació per a pares i adolescents - com ja hem dit abans -  tot i que aquestos no son els únics afectats, però son la clau per a que tampoc siguen en un futur joves o adults Ana i Mia.

Reforçar la confiança/seguretat en un mateix des de ben aviat és la clau.