Des de l'Administració andorrana s'han facilitat diferents recursos per donar resposta al principal problema en front a la implantació dels iPads. Degut a la càrrega econòmica que suposa a les famílies, s'han ofert diverses ajudes econòmiques en forma de beca o l'opció de pagament fraccionat, facilitat per la botiga que té l'acord amb el Ministeri d'Educació i Joventut.
En un principi es van oferir al voltant de 50 beques per a les famílies amb més dificultats econòmiques, tot i això no es descarta l'ampliació de les beques si fos necessari.
Mitjançant aquesta eina des de l'escola es fa un doble treball, d'una banda es realitza un treball purament educatiu i des de l'altra hi ha una digitalització educativa a través de la qual els alumnes aprenen a utilitzar aparells tecnològics com a eines de treball no només com a oci. Fomentem així una bona utilització i un esperit crític davant aquests nous aparells. Així mateix, també fomenten la tecnologització dels pares.
A més a més la problemàtica que pot sorgir en el moment en implantar-se aquest recurs és que hi pot existir una manca de competències digitals. Es pot donar que un nen a casa ja hagi practicat amb aquestes eines, i en canvi un nen que no ho hagi utilitzat mai es vegi en desavantatge davant l'aprenentatge i li sigui més difícil seguir el ritme acadèmic.
Vista la problemàtica ens formulem diverses formes d'actuació davant d'aquest fet. S'hauria de fer un treball cooperatiu i col·laboratiu entre l'àmbit educatiu i els serveis socials. Els mestres són els que detecten a priori el problema, si el problema és d'analfabetització el poden resoldre ells mitjançant cursets o classes intensives per a nens per a que no es produeixi una segregació o exclusió.
En el moment en que la problemàtica no tingui res a veure en l'educació i sigui per motius socials, econòmics... la pròpia escola podrà derivar el cas als Serveis Socials. El que s'intentarà fer des d'aquest àmbit és que tots tinguin les mateixes oportunitats, que posseeixin tots un iPad i que cap es quedi exclòs per manca de coneixements digitals. Es podrien fer plans d'ajuda econòmica que tractarien sobre lloguer d'iPad's a baix preu per alumnes que no se'ls poden costejar. Alhora també es treballaria amb les famílies mitjançant cursets formatius on s'expliquin les avantatges i desavantatges. A més es pot fer una educació digital conjunta amb pares i fills, de manera que es fomenti una comunicació més fluïda entre ells i un aprenentatge digital per ambdós.
Però per què canviar un mètode que fins ara funcionava?
Més enllà de que el sistema educatiu no funcionés, el ministeri tenia l'objectiu de millorar l'educació de l'Escola Andorrana començant per implantar aquesta nova eina de treball als alumnes de primer curs de la ESO. Aquestes reformes educatives no s'han pensat per a solucionar problemes que presentava el sistema educatiu, sinó que s'han dirigit a fomentar l'ús de les noves tecnologies en un ambient quotidià com és l'escola.
També cal tenir en compte que pot ser no tots els alumnes aconseguiran adaptar-se a aquestes “millores”. En aquest cas podria aparèixer el risc d'exclusió digital, ja sigui per la seva situació social o per la seva falta de competències digitals. L'exclusió digital és un fenomen que cada vegada es dona més en la nostra societat, la tecnologia avança i nosaltres en molts casos ens quedem enrere.
En comparació, podem observar “el plan escuela 2.0” que es va implantar a les escoles d'Espanya l'any 2010. Consistia en que tots els alumnes de cinquè de primària fins acabar la ESO assistissin a classe amb un notebook. A diferència de l'Escola Andorrana a Espanya es va abonar a cada família la meitat de cada notebook independentment de la situació econòmica de cada família.
Aquests canvis han canviat la forma de veure l'educació, transformant-la en quelcom més interactiu i dinàmic. Tot i així, mentre aquests canvis han cridat l'atenció dels alumnes, també han alarmat a més d'una família andorrana. Després de consultar l'opinió de varis pares i mares ens trobem amb opinions tant extremes com pares que pensen que els alumnes faran qualsevol cosa amb els iPads, menys estudiar, que el fet de tenir opció durant les classes a centenars d'aplicacions completament lúdiques suposarà una temptació massa gran per als estudiants.
Una mare que ha hagut de comprar un iPad al seu fill per a aquest curs escolar pensa completament diferent. Mentre altres pares es posicionen totalment en contra d'aquestes reformes, ella pensa que, avui en dia, incloure la tecnologia en l'educació és fonamental per a poder adquirir unes competències que en un futur pròxim podrien ser completament necessàries en un món que cada dia avança una mica més en aquests àmbits. Així mateix, pensa que serà a la vegada un gran avantatge a altres sistemes educatius que conviuen en el territori andorrà, com ara el sistema educatiu espanyol o francès. En aquesta línia, també ens trobem altres pares que han acollit la reforma amb un gran entusiasme, veuen que els seus fills estan molt més motivats davant aquest curs escolar gràcies a l'iPad, mostrant així molt més interès en les assignatures que impliquen l'ús d'aquest nou aparell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada