Entrevista a la Conxita: Un clar exemple de l'adaptació a la nova tecnologia

La Conxita és una senyora de 92 anys que porta un marcapassos des de fa aproximadament un any. Degut a una insuficiència cardíaca es va veure obligada a utilitzar aquesta nova tecnologia, potser estranya per a ella.
Ella viu a Guissona amb la seva família (filla,néts i besnéts). Vam fer-li una entrevista per conèixer la seva opinió sobre la màquina que l’acompanya durant el seu dia a dia. La podeu llegir a continuació:

1. Com era la vostra vida abans que li posessin el marcapassos?

Gairebé igual que ara, però més malament i més limitada. Deien que el cor estava cansat i que ho havien de solucionar d’alguna manera.

2. Com va ser aquell dia en el què li van dir que necessitava usar un marcapassos?

Una ja va assumint que es va fent gran i que el cos no és el que era quan tenia 20 anys... És sobtat que de cop i volta t’adonis que hi ha algo que no funciona bé, però a vegades no et queda més remei que conformar-te i afrontar-ho de la millor manera possible. La meva família m’ha ajudat molt i ho hem parlat i decidit pel meu bé.

3. Els metges i professionals la van informar com és degut?

A mi sempre m’han tractat molt bé i no m’han amagat res; deien que l’important era el que jo volia, però que tingués en compte la meva salut. Tot el que és informació me n’han donat, però més a la meva filla.

4. Com creu que ha canviat la vostra vida?

Ha canviat a bé i a malament, m’explico: Tinc revisions mèdiques que m’ho controlen i a vegades el marcapassos em fa mal... però continuo fent vida, que per mi és el que importa ara. Gaudeixo dels meus besnéts millor que abans i el ritme dels batecs del cor ha millorat.

5. I et quedes amb el bo o amb el dolent?

Em quedo amb el bo perquè el que hem dóna és més satisfactori. Val la pena tenir certes revisions mèdiques (que poden molestar) a canvi d’una bona salut, que és de les coses més preuades a la vida.

6. Ha canviat la vida de la seva família?

No. Jo sempre he viscut amb ells i som molts, si no hi ha un a casa, hi ha un altre. No estan més pendents de mi que abans, però suposo que des del seu punt de vista estan una mica més a l’aguait.

7.  Què en pensa de les noves tecnologies, concretament de les que poden ajudar a què una persona continuï vivint?

Per a nosaltres, les persones que ja tenim certa edat, ens és difícil, a vegades, creure en tot això; patim i pensem en què passarà si no surt bé, ja que no és tan segur com era el remei de l’àvia o la mare. És difícil de fer, però ens hem d’adaptar i ja que hi són penso que hem d’aprofitar totes aquestes màquines. Ens ajuden més del que pensem.

8. Ho recomanaria a les altres persones?

Del tot. Jo em sento molt segura i tranquil·la i la meva salut ha millorat, la dels altres segur que també ho farà. I si tenen por, que l’apartin, que la por no els ajudarà gens.

9. Com veu el seu futur gràcies al marcapassos?

A casa n’estem tots molt contents i si ara per ara m’ajuda, m’acompanyarà fins el dia en què jo mori. Agraeixo de tot cor aquests nous invents, són fabulosos!


Per a una senyora de 92 anys, fer ús de la tecnologia actual és tot un repte, ja que ni de bon tros estan acostumats a usar-la en el seu dia a dia. Degut a la seva "malaltia", ella s'hi ha vist obligada i, tot i que en un principi no n'estava gens segura, al final n'està satisfeta.
El seu ritme de vida s'ha modificat perquè, tot i poder fer certes activitats, ha de procurar fer un seguiment més estricte, però això li permet poder fer activitats corrents.
Ens agrada veure com la gent s'adapta i deixa a part els seus prejudicis envers les tecnologies, com ho recomanaria a les altres persones i en faria ressò. En definitiva, per què no aprofitar-ho si això l'ajuda i li millora la salut? Què perdria si no ho fes? Els pros i els contras estan ben clars, tant per a nosaltres com per a ella.