UN DEMPEUS SINGULAR

El cas d’en Victor

Qui és el Victor?

El Victor és un noi usuari del centre de discapacitats físics d’ Àspid de Lleida, té 35 anys i és pare d’un nen de 12 anys. Actualment viu amb la seva mare a les afores de Lleida i acudeix diàriament al centre. Es defineix a si mateix com una persona dinàmica, alegre i extrovertida amb ganes de viure i d’assolir cada dia nous objectius. Li agrada molt la  fòrmula 1, Moto GP, el fútbol, mirar la televisió, fer ús de les xarxes socials i en general la informàtica.

Ens vàrem reunir amb ell per fer-li una entrevista i per què ens expliques una miqueta sobre ell mateix i sobre la cadira.

Durant la entrevista, ens explica com és el seu dia a dia; es desperta a les 6 i mitja del matí on amb l’ajut d’una cuidadora es lleva, renta, vesteix,etc...es prepara per acudir al centre i un cop allí comença la seva jornada d’activitats 

Al centre fan activitats diverses tals com fisioteràpia, dinàmiques de jocs, excursions, matemàtiques, llengua, i també moltes activitats mitjançant la informàtica. Ens explica que últimament les activitats encarades a la docència les realitzen mitjançant la informàtica, així doncs treballen dos coses a la vegada. Al mitgdia, desprès de dinar és quan fa servir la cadira bipedestadora, normalment una hora diària.

Per què el Victor fa servir la cadira amb bipedestació?

Radere la seva alegre rialla, ens explica que fa 11 anys quan plegava de treballar va sofrir un accident de trànsit que el va deixar en cadira de rodes. No recorda massa de tot plegat, però li expliquen al despertar que la causa de l’accident va ser una llebre que va creuar l’autovía. 

En el mateix hospital on va ingressar desprès de l’accident,  els metges li vàren recomanar que fes ús d’una cadira bipedestadora per tal de afavorir el seu estat de salut. Ell ens explica que un tiet seu que com ell no pot caminar, no ha utilitzat mai una cadira amb bipedestació i que el seu estat de salut actualment està molt deteriorat i casi no surt n’hi de casa. És per aquest motiu que  el Victor utilitza diàriament la cadira amb bipedestació, almenys una hora diària, i ens explica que nota com els seus òrgans interns però també la seva musculatura, funciona molt millor amb la utilització de la cadira.

La seva cadira la té al centre perquè és desprès de dinar quan en fa ús, però si s’ha de passar més de tres dies sense anar-hi procura emportarse-la a casa

Un pas més cap a l’autonomia!

La cadira amb bipedestació del Victor, actualment és manual, això significa que a de passar de la cadira normal a la bipedestadora cada cop que l’ha de utilitzar, comportant així que una o dues persones l’han d’ajudar a fer aquest canvi. Això per a ell és una gran limitació ja que ha d’estar pendent d’una altra persona i quan està a casa, la seva mare que ja és gran no pot sospesar amb tot el seu pes. Tot i això, en Víctor d’aquí poc tindrà una cadira electrica que li donara l’autonomia que necessita.

Amb aquesta cadira electrica, com la que es mostra en el vídeo, el Víctor ja no haurà de canviar-se de cadira cada cop que s’hagui  de posar dempeus. Donant-li més autonomia, ja que ell sol podrà fer-ho, quan vulgui i on vulgui, inclús a casa seva sense tenir que demanar ajuda a la seva mare.

Petits desenganys de la cadira

Hem pogut esbrinar que no totes les opinions són favorables en relació a la cadira, i molt especialment pel que fa a nivell psicològic. El motiu, és que al descobrir que la persona es pot posar de peu, el seu entusiasme va més enllà i el desig de tornar a caminar pot passar, a vegades les limitacions reals. Frustrant així les seves expectatives i poden crear en conseqüència  un episodi depressiu. Per aquest motiu hem de informar, i molt especialment com a treballadors/es socials, de les seves possibilitats i sobretot de les no possibles realitats.

 Millora de qualitat de vida!

Gràcies a la utilització de la cadira el Victor ha aconseguit tenir més qualitat de vida, ja que l’exercici de ficar-se dempeus el permet mantenir la musculatura més forta a les cames i el deteriorament més lent de la descalcificació dels ossos.

També el seu funcionament intestinal va molt millor, hem de tenir en compte que al estar tantes hores assegut els seus organs s’aixafen, el fet de posar-los en posició recta una estona al dia, fa que aquests s’estirin i  es reesituin en la seva posició inicial.Tot això fa que el Victor es trobi molt millor, no tingui tant malestar físic i això és nota amb la seva part més psicologica fent que tingui una actitud més positiva.

Agraïments

Volem donar les gràcies primerament a la entitat Àspid, per deixar-nos entrar al centre amb les portes ben obertes, també als i les professionals que hi treballen, sense la seva amabilitat no haguès pogut ser possible i finalment i molt especialment al Victor. Hem de dir que és un noi molt simpatic, amable i divertit i que l’estona que vam passar al seu costat ens va cautivar i sorprendre amb la seva força i energia que ens va transmetre.