En Jaume i el seu Mapa!

En aquesta segona entrada al blog, veurem el cas d'en Jaume, un senyor que ens ha concedit una estoneta del seu valuós temps per explicar-nos la seva visió sobre el tema:

  

Qui és en Jaume?

En Jaume té 65 anys i just aquest any s’ha jubilat. És una persona que sempre ha viatjat molt, sobretot pel país, li agrada conèixer llocs nous i poder visitar-los, ja sigui ell sol amb el cotxe o acompanyat per la seva família. Ens comenta que mai li ha donat importància a la distància i els kilòmetres que hi ha al destí desitjat per a ell, lo important era arribar.

Mai ha utilitzat el Google Maps ni cap altra aplicació per a ubicar-se, ja que els seus coneixement d'Internet i noves tecnologies és mínim, per no dir nul.

Ell sempre ha portat el seu mapa (un mapa convencional, d’aquells de paper que venen a les gasolineres) dins del cotxe, a la guantera, a partir d'aquí, ell mira on vol anar, per on ha de passar, i el recorregut més curt o més barat en cas de peatges (sobretot el segon cas).  El viatja el planejava amb dies d’antelació, per poder mirar el mapa i planejar-ho tot i si en algun moment s'oblidava de quina direcció havia d’agafar, era tant simple com parar en una àrea de descans per a ubicar-se i poder seguir el seu destí. I si tot i així no ho te del tot clar sempre li ha queda l’opció de preguntar a algú que trobi per allà.

Moltes vegades s'ha plantejat d'utilitzar aquesta eina, ja que ha tingut algun que altre problema per a trobar els llocs, però al no tenir nocions d'Internet no s'hi ha posat mai.

Tot i que ara per ara, utilitza menys el mapa, ja que els seus fills d'edats de 21 i 23 anys li busquen (als seus telèfons mòbils amb el servei de Google Maps) introduint el lloc d’origen i destí i d’aquesta manera saber quines són les carreteres que ha d’agafar, els llocs per on ha de passar i inclús et diu quines àrees de servei i gasolineres té al seu abast, i així, no utilitza tant el mètode que fins ara feia servir.

El problema que li ocasiona la falta de coneixements sobre les TIC i en aquest cas aquest servei, és que necessita dependre dels seus fills per saber on ha d'anar ja que si utilitza el mapa de paper necessita més temps, renovar-lo constantment ja que les carreteres canvien i el seu vell mapa ja no és el mateix que era abans.

D’altra banda el fet de preguntar a altres persones, tot i que sembli estrany, també ha canviat, no saben indicar (a no ser que sigui una persona gran i sense nocions de tecnologia) ja que ara, segons ell tot queda digitalitzat i la població no té les mateixes nocions d'ubicació que tenien abans. 

La societat ha canviat, és guien per aplicacions de tipus Google Maps i altres similars, i això provoca que la gent, que mai ha utilitzat Internet és quedin endarrere.

 

Podem parlar de risc d'exclusió social?

Així doncs, veiem que el cas del Jaume pot ser un cas de risc d’exclusió digital, no per la manca de recursos econòmics, sinó per la falta de nocions sobre aquest àmbit. Casos com aquest n’hi ha molts, moltes persones no utilitzen les noves tecnologies per la falta de nocions, perquè són nous coneixements que ningú els hi ha ensenyat. Tot i que hi ha altres factors que també repercuteixen i és la manca de recursos per accedir-hi, o en altres casos simplement ja estan bé com estan i no els hi interessa canviar el seu mètode de tota la vida.

Com a solucions a aquesta problemàtica (en concret), podríem optar per posar cursos a l'abast de tota la població per donar nocions bàsiques d'Internet. Això en el cas del Jaume (com ell mateix ens explica) l'ajudaria a ser més independent alhora de viatjat. Aprendria ha utilitzar aquestes aplicacions i inclús se les integraria al cotxe per poder viatjar sense dependre de ningú. 

D’altra banda, però alhora molt lligat a algunes de les explicacions del Jaume, veiem que algunes persones de la nostra societat ja no saben ubicar-se com abans ja que són ja no sap ubicar-se com abans, moltes persones són depenents de les noves tecnologies i això també és un rics, risc de perdre les capacitats que tots teníem interioritzades, risc de dependre d’un aparell electrònic, risc de dependre d’altres persones (per falta de nocions de les tecnologies) i el més trist de tot, risc de no saber llegir un simple mapa.