Quins
són els factors que l’han ajudat a superar la seva problemàtica?
Segons en Pol:
Un
dels
factors de protecció
que han ajudat a superar la problemàtica d’en Pol, ha estat
la família i els amics, un punt de suport que resulta imprescindible
per a qualsevol persona, i encara més si aquesta persona forma part
d'un col·lectiu
vulnerable
o en situació de risc.
Però
aquest no és l'únic factor determinant per a aquesta superació,
també ha estat necessària la col·laboració d'associacions citades
prèviament com són l' ONCE
i
el
CRE
,
així com el suport que ha rebut a l'escola on estudia, el Sant
Ermengol, on disposa de l'ajuda d'una professora auxiliar de suport,
que aquí a Catalunya, es coneix amb el nom de professora itinerant.
De
quina manera poden intervenir els treballadors socials?
Una
de les funcions dels treballadors/es socials és orientar i informar
dels recursos i procediments que poden ser beneficiosos per la seva
problemàtica, i en cas necessari una professora auxiliar de suport
en la que estarà en contacte amb ell.
El/la
treballador/a
social
també realitza entrevistes a domicili amb els seus familiars,
així com estar en contacte amb el seu entorn (escola, nucli urbà
com centres cívics del barri). Així doncs poder realitzar un
diagnòstic més profund de la seva problemàtica.
Conjuntament
amb l’equip disciplinari, el/la treballador/a social ha de
realitzar un seguiment diàri, un diagnòstic i evaluar la millora
d’en pol en la seva nova adaptació i qualitat de vida.
Futurs
problemàtiques
El
suport que ha rebut l'han ajudat no només a superar la seva actual
problemàtica, sinó també a prevenir les possibles problemàtiques
que es podrien presentar en un futur. Amb quines problemàtiques es
pot trobar de cara al futur?
Des
del punt de vista tecnològic – informàtic les vies que disposa en
Pol son limitades. Per a ell el fet de poder utilitzar
lectors
de pantalla
com
programes de software li ha suposat un canvi significatiu, ja que li
permet poder relacionar-se amb els altres individus, però de moment
només rep l'ajuda de la CRE i ONCE.
Per
a en Pol és un avantatge poder navegar per internet i fer ús de l’
ordinador. A través d’un software
JAWS
,
de l’empresa freedom scientific, on per mitjà de la veu es
representa la imatge que veu en pantalla.
Un
dels altres software que s’utilitza per a les persones cegues es el
NVDA
,
un
dels software per al sistema operatiu de Windows, que permet al
usuari accedir a l’ordenador mitjançant els comandos del teclat en
la que permet realitzar diferents accions com, Chatexar, escriure,
navegar, correu electrónic, entre altres. També disposa d’una veu
que descriurà la imtage que es veu en pantalla.
Poden
haver-hi altres problemàtiques derivades?
Per
garantir l'accés a qualsevol recurs tecnològic a totes les
persones, incloses les que pateixen algun tipus de
discapacitat, no és suficient amb desenvolupar tecnologies
assistides adequades
per a cada tipus de discapacitat. També és necessari que els propis
recursos tecnològics estiguin dissenyats perquè puguin ser
accedits a través d'aquestes ajudes tècniques.
En
funció del disseny i l’estructuració de les pàgines webs,
en Pol té dificultats tècniques a l’hora d’accedir a la xarxa.
Això passa perquè no totes les pagines web, blogs, programes,
estàn dissenyats i adaptats, per tal que les persones amb
discapacitat visual puguin accedir fàcilment.
Facebook
és
una de les xarxes socials més complexes pel Pol ja que, pot
fer una gran varietat de coses i no cal esperar perquè es realitzen
al mateix moment sense tenir que actualitzar manualment. Amés,
Facebook, està vinculat amb l’ Skype
i
d’aquesta manera apareixen els contactes i la llista del xat dels
dos programes.
El
problema dels lectors de pantalla és que si hi ha informació no
textual, com les imatges, els gràfics, icones, que no es poden
transmetre oralment. És necessari que hi hagi una equivalent
textual o sonora perquè aquesta informació arribi a l'usuari, en
cas contrari resultarà «invisible» la imatge.
Com
ha afectat al benestar i qualitat de vida d’en Pol?
És
necessari acceptar-se per viure plenament, em deien.
Així que, encara que haguessin passat moltes coses en temps
anteriors, em vaig centrar des de sempre en entendre'm i entendre els
altres, saber com funcionava la vida sense ulls i quins avantatges i
inconvenients comportava el fet de veure. També tinc les frases que
marquen la meva filosofia de vida, com tothom: "no
vull veure'm condicionat pel meu entorn, vull que el meu entorn es
vegi condicionat per mi.; non servium".
Ni soc un mafiós “spaguetti”, ni tampoc el centre de l'univers,
però si a una cosa ajuda un lector de pantalla, és a demostrar
fortalesa davant les relacions virtuals i no virtuals. Un lector de
pantalla permet socialitzar pel que fa a xarxes socials, i d'altres
mitjans de comunicació d'Internet, però alhora d'escriure és quan
demostres si t'acceptes o no, si has après a viure sent com ets o si
pel contrari l'únic que fas és quedar-te a casa, plorant i
desitjant, perdent el temps de forma inútil, que tot fos d'una altra
manera. Conec
gent que es troba en la meva situació, però que la viu de manera
diferent. tot depèn de l'època que es passa, l'edat etc, però
sempre hi ha un punt de partida en tots; l'acceptació.
En
Pol és una persona que ha acceptat el seu problema de la forma més
positiva possible, demostrant així la seva capacitat d'adaptació i
el seu caràcter optimista per tirar endavant malgrat tots els
obstacles que se l’hi presentin, això es coneix amb el nom de
resiliència.
És
cert que tenir una discapacitat implica certes limitacions, i porta
dificultats, s'ha vist clarament com en Pol no ha tingut una vida
fàcil. Això no hauria estat possible sense la seva força de
voluntat. És d'aquelles persones que no criden l'atenció, però que
són un exemple a seguir, una persona humil que no es creu ni millor
ni pitjor que ningú, i que sobretot, no ha deixat que el fet de ser
cec li impedeixi fer realitat els seus somnis.
Considero
la música com a activitat lúdica tot i que a voltes sigui laboral.
Sóc guitarrista des de ja fa prop de quatre o cinc anys, baixista des
d’aquest estiu, i teclista-pianista des de ja 14 o 15.
Molt interesant. Continueu així!
ResponEliminaMolt ben fet. Doneu anims al Pol de part meva, que continui lluitant!!
ResponEliminaEstà molt bé! bona feina... i ànims al Pol!!
ResponEliminaPrimerament, vull donar-vos l'enhorabona per la tasca que heu realitzat. És necessari apropar històries així a la societat. En Pol, és una imatge viva de superació, passió i fortalesa. Això, es fa summament patent en una de les frases que heu recollit a l'entrada. Aquesta és la següent:'' No vull veure'm condicionat pel meu entorn, vull que el meu entorn es vegi condicionat per mi''.
ResponEliminaÒbviament, tenir una discapacitat, pot suposar certes limitacions o handicaps. Per això, és imprescindible donar suport, eines o recursos envers aquest col·lectiu amb el fi de fomentar com a resultat, la igualtat d'oportunitats.
Com dieu, els lectors de pantalla, permeten que les persones amb dèficits visuals puguin accedir a les TIC, i conseqüentment els hi aporta la possibilitat d'ampliar el seu bagatge d'informació, relacionar-se amb els altres etc. No obstant això, crec que hem de tenir present i més en el context en el qual estem vivint, que no tothom pot disposar d'un ordinador. Així com, no tothom pot tenir destreses o habilitats per utilitzar aquests aparells.
Molt bon treball, l'he trobat molt interessant. Bravo!
ResponElimina